4 desembre 1969

El proper dia 4 de desembre es compleixen 40 anys de la primera projecció al Cineclub del Centre de Lectura. Un grup de pioners del cinema i d’altres inquietuds socials d’uns moments foscos de les darreries del franquisme van fer possible que l’antic Teatre Bartrina del Centre de Lectura acollís la projecció de Los olvidados de Luis Buñuel, presentada per l’inoblidable savi i combatent del cinema Miquel Porter-Moix. Enric Roig, Pere Prats (creador del logo del cineclub), Patrici Ricart i Josep Borrell foren aquestos pioners.

Els primers anys, molt vius dins del terreny cinematogràfic i en el terreny polític i social, van fer possible el visionat per primer cop a Reus dels films procedents del recent creat sistema d’Art i Assaig (Repulsió de Roman Polanski, El jove Törless de Volker Schlöndorff o The Servant de Joseph Losey), combinades amb el fons de pel·lícules del cinema dels països de l’est d’Europa de la Federació Espanyola de Cineclubs (l’obra d’autors com Andrzej Wajda, Jan Nemec, Dusan Makavejev o Milos Forman van cobrir les inquietuts d’un públic altament conscienciat políticament i socialment). Gràcies a les presentacions i col·loquis de gent local com Josep Argilaga, Josep Lluís Herault, Ramon Pallisé o Francesc Subira i de gent vinguda de fora com l’abans esmentat Miquel Porter-Moix, Pere Portabella, Maria Aurèlia Capmany o Miquel Montserrat, fou possible que les reunions socials prohibides aleshores es poguessin realitzar gràcies a aquestes presentacions col·loquis i, mitjançant el fet cinematogràfic, es van poder canalitzar tot un seguit de debats polítics de gran volada.

Amb el restabliment de la democràcia i un cop encarrilat el vessant polític en el si dels partits, el cineclub es cenyeix estrictament al fet cinematogràfic i és quan el 1969 neix la Secció de Ciències de la Comunicació Social, fundada per Claudi Arnavat, Ramon Ll.op, Venanci Bonet, Assumpció Anguera, Josep M. Martí o Ramon Salvat entre d’altres. És el moment que neixen les fitxes que ens han acompanyat fins la temporada 2005/2006 i són els anys d’èxits com El timbal de llauna de Volker Schlöndorff, els films de Fassbinder, Jarmush i altres indies ianquis, David Lynch, etc.

Un cop remodelat el Teatre Bartrina, el fet cinematogràfic es pot gaudir amb unes condicions de comoditat de qualitat de projecció excel·lents. Films de la darrera formada com Gomorra de Matteo Garrone o La classe de Laurent Cantet ens han retornat als grans èxits històrics del cineclub. No voldria acabar sense retre un homenatge a les persones que han fet possible les projeccions del cineclub: Lluís Ardèvol, projeccionista des dels inicis fins la temporada 2006/2007 o Rosita Sansó, l’eficaç taquillera del cineclub durant moltes temporades, sense oblidar tots els membres que han passat pel cineclub i hi ha deixat una petjada inesborrable.

Venanci Bonet